Breathe

I què me’n dius de la riquesa? I què me’n dius dels diners? Podria tenir les mans buides, que no agafessin res. Podria viure a 8 km del poble més proper, amb una casa sense parets. Podria estar una mica llampat, però amb una vitalitat que m’omplís el cos sencer. Podria fer-me amo d’una muntanya, sense contractes ni papers. Podria aixecar-me cada matí amb les vistes més boniques que hom coneix. I tot i així, ser el més ric entre una multitud que m’ignorés.

Joan Carles Ferrusola

La montaña, la montaña, la montaña, tú, la montaña, nada, todo, la montaña.

 Él no tiene fronteras, es dueño de sus pasos, de su espacio y de su destino.

La piedra que vivió años atrás, murió con la mirada puesta en tí. Fíjate, te observa. 

Aferrémonos pues. 

Y se fue tapando el solecito

 Pero nunca dejamos de andar

en busca de más

La covacasa d'en Jordi, la cova de Girans-Boac

Excursió JC i Anna