Wednesday, 17 December 2008



El vent, xiulant, fa moure les fulles del vell arbre, com jo faig moure, sense gaire sentit, el rumb del meu pensament. Hi ha fulles caigudes, seques, pel terra, com el meu jo
-a vegades-.
Llavors el soroll s'atura, per tornar amb més força.
Enviat per a

2 comments:

  1. Jordi18 December 2008 at 23:27

    Ara ja has fet el silenci que dius... et queda molt soroll per fer!
    El teu tu no està gens caigut, ni molt menys!

    T'ajudaré a aixecar, i tantes vegades com calguin!

    Un petó ben fort!

    ReplyDelete
  2. Anonymous22 December 2008 at 19:05

    Carinyo del meu cor

    t'estimo tann

    ReplyDelete

Subscribe to: Post Comments (Atom)