Perseid(a), estrella i nimfa oceànide

Sóc aquí, estrella. Has estat tu qui m’ha fet tornar.

Antoine de Saint Exupéry - The Little Prince

Com un desig, demanes silenci. 

Com un desig, el puc guardar. 

Com un desig, amb cura el tracto.

Com un desig, me’l vull quedar. 

Bufa, bufa, 

demana, 

que no l’oblido, es queda amb mi.

Estela d’estrella, que no marxes, 

I amb qui somio 

a la nit.

Parles, enraones, descrius i tens raó. 

T’escolto, ho intento, i una veu em diu que no. 

Intervenir o deixar fer, dilema permanent.  

Torno, et miro, t’escolto, i aprenc. 

Per què em deixo? Què he fet? I la guàrdia, ara a on és? 

Una part es trenca, cau un tros; potser tres o dos? 

No els recullo, els deixo.

Pas d’aire o dol.

Ai sentinella que dormies, 

En vigilància del cor.

Fugaç, com aquests versos. 

Ni són poema, ni un text.

Van lliures, surten coses.

Com els putos sentiments.

Orgullosa, com cap altre, 

Brotes llavors bri a bri.

Ets font de llum, sal, oli i tempesta, 

Barreja perfecte. El meu desig.

Anna.

The Queen’s Gambit will make me eat more healthily

The Queen’s Gambit. 

One of the best series I have ever watched. The slowness of some acts mixed with overwhelmingly speedy scenes, faded colours, the shades… To me, it was marvellous. Before watching it, some people had mentioned to me that they liked it but, overall, it was too slow for them. I could not disagree more. From the first to the last episode, I could not stop feeling a silent but persistent rush. Every episode, every scene, they got my whole attention. For me, the fact that I only wanted, and allowed myself, to watch one episode at a time means that this series really captured me. I have come to realise that most of those series that one might think they love because they cannot stop watching them, are like fast food. 

You are made to believe that you like it because, first of all, companies make you think you need it, and, secondly, they also make you feel like you need it. Once you try it, its high quantities of processed elements elicit a rewarding, pleasing and addictive response to your body, leaving you wanting more. I, somehow, after watching the Queen’s Gambit, have come to understand that some series were having that same effect on me. They would create addiction by presenting episodes (mostly empty till the end) with enigmatic endings, that would leave you feeling that you need to watch the next one and the next one and so on, keeping you wanting more or craving for them. Just as a chicken nugget or crispy fries. 

The Queen’s Gambit made me pay attention, appreciate every scene and, therefore, carefully select (beforehand) the appropriate timing to watch every episode. An altogether delicious meal. 

The only thing I regret is finding out that there was a book only after I had finished watching it. Or maybe that was a good thing, I will only find out after reading it. From what I have seen, I have liked it that much that I have even had the need to express it and put it into words (and a few pictures). If anyone ever reads this and wants to leave their views here, it will be a pleasure to hear what your thoughts are. 

Last but not least, if you ever want to play a game of chess, hit me up. 

Anna.

Dies com avui

Hi ha dies en que tot costa una miqueta més. I dic “miqueta” per no deixar anar aquest bri d’optimisme que tant m’ha costat, en un dia com avui, trobar dins meu. 

Hi ha dies, com avui, que només el simple fet de respirar es fa una muntanya i sembla que et robi l’energia que havies de destinar per fer les tasques que t’havies (o se t’havien) proposat. Tot i així, en dies com avui, on l’energia es transforma en grans de sorra que se t’escapen entre els dits de les mans, el cos sempre se les empesca per destinar-ne una part a remoure’t per dins. No sé del tot per què, en dies com avui, on tot sembla costar tant, sempre hi ha espai per el remordiment que crea la falta de productivitat. També, en dies com avui, ressorgeix una ansietat interior que requereix que paris i l’escoltis, ja que, com una criatura malcriada, si no li fas cas, augmenta el volum de la seva veu fins que es transforma en un brunzit que t’acompanya a tot arreu. En dies com avui, intento pensar que si el meu cos té l’energia suficient per alimentar el remordiment i l’ansietat, també ha de tenir suficient força per desaccelerar una mica, obrir les orelles i tancar els ulls. En dies com avui, he de deixar que la sorra corri entre els meus dits i calmar el rusc que em bull per dins.

Anna.

Patience pays

I can feel the pain inside me fading

While I am fading into you

There is a long way to go

Xinu xanu

Anna.

No som res

Ens creiem importants i imprescindibles, únic i especials, i la veritat és que no ho som gens i n'hi ha més de deu mil com nosaltres. Som pols, som instants, som petits punts que en algún moment van rondar per llocs tant eterns com aquests. I al seu costat no som res.

Posta de sol des del Canigó

I quins punts més afortunats vàrem ser, de poder voltar-hi. 

I quins punts més afortunats serem quan puguem tornar-hi.

Jo ja hi seria...

Anna.

Vol(t)ant

L'altre dia la meva mare em recordava una anècdota de quan vaig anar a estudiar i viure a Barcelona.
Era ben bé al principi de ser-hi, i parlàvem per telèfon mentre jo anava amb metro.

Ella em diu que em va preguntar:

- I, per on ets ara?

 I, rient (amb/de mi) explica que jo li vaig respondre:

- Mmmm.. un moment que ara surto a fora del metro, miro què tinc al voltant i m’oriento. 

No gaire més tard, ja em sabia les línies (sobretot la groga i la vermella) de memòria, però gairebé 10 anys després d'aquell moment segueixo igual.

Preferint sortir a fora, 

Mirar què tinc al voltant...

I així m’oriento.

Foto: Volta al Massís del Canigó

Anna.

Segona i amunt

Pic Negre - Andorra

I de sobte, te n'adones. Entens que tot el que has de fer es resumeix en respirar i deixar-te anar.
Em falten ulls i mans per assaborir-te, món.

Anna

Buzzing soul

Avui el cor ens somriu

...molt!

Anna.

Llum

Escrit d'avui

I have come to realise how important this song is for me. Also, how different it is the effect and meaning that it used to have one year and a half ago compared to the effect it has now on me. It used to literally be the only song that could lift me up. It feels so nice to listen to it now knowing that it is still important to me but also one of the many songs I simply enjoy listening to - it does not have the specific role of pulling my broken soul together. It is just lovely music to the heart and ears now.

The Cat Empire - Still Young

Anna

Misfitting

Escrits de temps enrere

Moltes coses en què pensar. Sentiments per processar. Primer de tot, què vull? Què vull donar? Què vull rebre? M'encallo. I encallo. No comparteixo. I tanco. No sempre és així. Ho sembla. Si mires en dins, és al contrari. Sóc així. Si t'hi fixes, els detalls... No els veus? Potser no els mostro. Riu de corrents. Diferents direccions. Les miro. Escolto. Sento. Decideixo.

Dydd Santes Dwynwen Hapus

Cymru am byth.

Anna

Temps

Time flies,
with all its chains and thickness
Time flies,
Keeping you awake and restless
Time flies,
Sometimes slower, sometimes quicker
Time flies,
Up to you if it makes you stronger or weaker

Anna

The broken ones

"If we only understood 

The broken ones;

The ones lost in their own being

Then maybe, just maybe, 

We would not only be better listeners

But also better lovers"

Fibhie

Dwi'n caru chdi

I am here

Anna

Perotà Chingó

Entre piedras y captus, abrazos y algodones 

Viene de tus pupilas, pozo de agua infinito 

Hacia el plexo de mis adentros

Donde duela nunca dudes  

Camino certo  

Siempre hacia adelante, funcionan como aire 

Renovando cristales  

Balbucean con ternura 

Viva el amor desapegado 

Donde duela nunca dudes  

Camino certo

Anna. 

Siempre

“Mujer, ni sumisa ni devota, te quiero libre, linda y loca.”

Anna

Loneliness is better when you are not alone

They say that the rain is coming back.
I can teach you how to swim.
Will you teach me how to teach again?

So we don’t have to keep running from the rain, but let it fall on us and enjoy a good endless swim.
We won’t need to wait for the waves to slow down.

Anna

Et veig i vinc

Sempre atent, sobre els caps de la gent. 

Encises, tinguis fulles roges, verdes o neu. 

Alliberes, sense saber-ho, els nucs del meu pit. 

Si passes les nits en vetlla, de dia jo t’escric

Que és el meu cor qui et crida, foll d’amor i enyorança. 

Frisant per arribar al cim, i volar amb tu d’aquesta massa.

El Canigó 

Anna.

Aware

Cada cop que et distreguis i se te'n vagi la imaginació cap a fets del passat o el futur, no passa res. Sigues conscient d'això i, pel simple fet de ser-ne conscient i acceptar que ha passat, tornaràs al present. Intenta estar tranquil·la. 

Qui t'enfada o t'exalta et domina. 

La gent pot no estar d'acord amb coses que tu creus. Tu pots estar en desacord amb diferents coses. Crea la teva pròpia opinió. Basa-la en les teves pròpies raons i motius. Recorda que cadascú en pot tenir de diferents o entendre les coses de diferent manera. Confia en tu i en el que tu creus. Recorda també que ets lliure de canviar la teva opinió quan vulguis i decideixis tu. 

Pots compartir el que penses amb els altres, però mai imposant-ho. Simplement comparteix. És en les mans de cadascú decidir escoltar, entendre, assimilar, estar d'acord o no. No deixis que les coses que no estan a les teves mans i que no pots controlar t'afectin més del que haurien. Hi ha moltes coses que no podem controlar i que no en farem res d'intentar canviar. Aprèn a acceptar i a entendre. No passa res per sentir emocions. Rabia, culpa, tristesa, alegria. Tant les negatives com les positives, intenta ser conscient de que apareixen. Essent conscient d'elles les podrem controlar en comptes de que ens controlin elles a nosaltres. 

Intenta acceptar-ho en totes les situacions del teu dia dia. Començant per entendre i assimilar aquelles que per tu siguin menys importants, t'ajudarà a controlar aquelles que tinguin un impacte més gran en tu. Intenta mantenir la calma sempre i estigues segura de tu mateixa.

Picture: From Sant Aniol de Finestres 

Anna

Temps

Quants dies ha tingut cada dia d'aquest mes?

White Cliffs of Dover

Anna.

Adéu

T’escric aquí, perquè sé que no ho veuràs. T’escric per treure’m de dins el que no vols escoltar. Records dolços que s’han tornat amargs. T’escric per recordar-me que tots dos hem canviat. Tot el que un dia va ser-hi, mai més no tornarà.

Les fulles ja no ballen, el vent no les tocarà. L’ocell ja no canta, el sol ja ha marxat.

No és mirar, sinó veure-hi.

No és pensar, sinó sentir-ho.

No és voler, sinó intentar-ho.

I quan no passa... no s’ha de forçar.

Adéu per sempre.

Anna.

Forest

I’d collect all the leaves 

To make you a bed in my forest.
While I’d lie next to you
My body'd grow feathers.

I’d start floating, oh no,
I’d start going away.
While I’d be speaking to you
You’d be sleeping and absent.

I’d take care of you
I’d hold you in my arms
If only I could take you with me
Or pluck my plumes out

Would you come?



Anna

Dither

I open my mouth

Willing to let my voice explain

What has not been written yet,

Understood or attained

Over the walls of my mind

I let my feelings go through

And I have the sense I’m there

No, you can’t hear me. I’m mute

I’m the shadow I never wanted to be

The odd dark silhouette

Made of struggle,

Incomprehension and mess. 

I fall into the void

That it’s your look of confusion

I have the urge of being trusted

Get me out of this delusion

How much of this can I take

No, I’m not blaming anyone,

I did it all myself,

I did it all alone

If only I could evaporate

And burn this pain out

I see you walking away

No time left to dither now

Battle with my heart

War on my own

Poking in it needles from my brain

I drown into my thoughts

Anna

Fantasmas

From: Llers, Alt Empordà
By: Anna Ferrusola Pastrana

    A veces noto unas manos 

    que resiguen mi cuerpo,

    me cogen y apartan a un lado.

    A veces son unos dedos. 

    Me señalan, aprietan moratones, 

    me arañan.

    A veces no me tocan, a veces ni se acercan.

    Pero me miran, fijamente, 

    para que yo los sienta.

Y a la larga te acostumbras, intentas dejarlo a un lado.

Pero lo que tu no sabes es que son los fantasmas del pasado.

Anna