Sóc aquí, estrella. Has estat tu qui m’ha fet tornar.
Antoine de Saint Exupéry - The Little Prince
Com un desig, demanes silenci.
Com un desig, el puc guardar.
Com un desig, amb cura el tracto.
Com un desig, me’l vull quedar.
Bufa, bufa,
demana,
que no l’oblido, es queda amb mi.
Estela d’estrella, que no marxes,
I amb qui somio
a la nit.
Parles, enraones, descrius i tens raó.
T’escolto, ho intento, i una veu em diu que no.
Intervenir o deixar fer, dilema permanent.
Torno, et miro, t’escolto, i aprenc.
Per què em deixo? Què he fet? I la guàrdia, ara a on és?
Una part es trenca, cau un tros; potser tres o dos?
No els recullo, els deixo.
Pas d’aire o dol.
Ai sentinella que dormies,
En vigilància del cor.
Fugaç, com aquests versos.
Ni són poema, ni un text.
Van lliures, surten coses.
Com els putos sentiments.
Orgullosa, com cap altre,
Brotes llavors bri a bri.
Ets font de llum, sal, oli i tempesta,
Barreja perfecte. El meu desig.
Anna.
