T’escric aquí, perquè sé que no ho veuràs. T’escric per treure’m de dins el que no vols escoltar. Records dolços que s’han tornat amargs. T’escric per recordar-me que tots dos hem canviat. Tot el que un dia va ser-hi, mai més no tornarà.
Les fulles ja no ballen, el vent no les tocarà. L’ocell ja no canta, el sol ja ha marxat.
No és mirar, sinó veure-hi.
No és pensar, sinó sentir-ho.
No és voler, sinó intentar-ho.
I quan no passa... no s’ha de forçar.
Adéu per sempre.
 |
Anna.
